PROPOSTES DIDÀCTIQUES PER A TREBALLAR POESIA

Veritat que a dia de hui resulta complicat pensar en com podríem treballar la poesia a les classes d'Educació Primària sense fer d'aquest treball un moment avorrit i desmotivant?

Açò és degut a que l'enfocament amb el qual està sent tractada la poesia no és l'adequat. Com que és una tasca difícil (més que la narrativa), molts mestres l'eviten, o simplement ordenen llegir-la, sense donar importància als aspectes que realment la fan interessant.

Però com que nosaltres estem estudiant aquesta carrera per a ser uns bons mestres i no fugir de l'ensenyança de la poesia a l'escola, hem dedicat una estona de la sessió de hui a analitzar quatre poemes i desprès crear una proposta didàctica breu (per grups) per a vore com podríem treballar-los a classe.

A continuació es presentaran els quatre poemes juntament amb les seues propostes didàctiques correesponents:

EL SEMÀFOR

El semàfor s’ha empipat

Amb la coloma atrevida

Que passa amb roig, i li crida:

-         Atura’t! Que t’has pensat

Que jo aquí no hi pinto res?

O és que t’has cansat de viure?

Espera el verd! M’has entès?

-         Ai, beneit! No em facis riure!

-contesta ella-. Sisplau,

Ocupa’t del teu carrer,

Que jo sempre passaré

Mentre el cel em marqui blau!

PROPOSTES DIDÀCTIQUES:

1. En primer lloc, hem volgut invitar a que els alumnes reflexionen (per grups de 5) sobre el sentit del poema i arriben a una conclusió. Açò ho hem pensat amb la finalitat que siguen conscients de la importància que té respectar els senyals de trànsit per a no provocar cap accident.

2. A continuació, per parelles, hauran de representar l'escena del semàfor i la coloma, donant-li importància a l'expressió del poema.

ELS NASSOS

Els núvols s’han posat un nas llarg;

S’han volgut disfressar de pallassos

Per fer riure la terra i el cel.

Els ocells, des dels arbres del parc,

Quan han vist acostar-se tants nassos

Han fugit carregats de recel.

-         Ei! Que els núvols només volen gresca!

No us espanti la cara grotesca;

No fugiu, ocellets, no temeu!

Aquests nassos només duraran

Tant com una bufada de vent.

Ells esperen només que rigueu,

I després els veureu que es desfan

Cel enllà, al llevant, o a ponent.

PROPOSTES DIDÀCTIQUES:

1. Part d'imaginació. Per grups, hauran d'endevinar i debatre a què pot fer referència el poema (llamps, forma dels núvols...).

2. Realització d'un dibuix de la forma que adopten els núvols del poema per a cada grup.

3. Posada en comú de les diferents idees i dibuixos dels grups formats. Premi per a la més creativa.

LA TORTUGA

No sé pas si em coneix, la tortuga.

però veig que s'acosta pausada

si li ensenyo un mant de lletuga,

com més blanca, molt més desitjada.

Quan la toco, es fa la poruga.

No diu "gràcies" ni "adéu", quan se'n va

tot gronxant-se amb passa feixuga.

Potser pensa: "demà tornarà".

DOS CUQUETS

Un cuc diu a l'altre:

-Amiguet, d'on vens?

fas molt mala cara;

no m'agrades gens!

-Ai! Si tu sabessis!

M'he vist obligat

a marxar de casa...

-Doncs, què t'ha passat?

-El menjar coïa

cosa de no dir:

era dins la ceba!

Déu meu, quin patir!

-Pobre amic! A casa

viuràs de primera;

vine a menjar amb mi

dintre la cirera.

PROPOSTES DIDÀCTIQUES:

1. Com que aquestos dos últims poemes tracten el tema dels animals, hem pensat que seria bona idea treballar-los simultàniament. Els alumnes hauran de subratllar les paraules que no entenguen de cada un dels poemes.

2. A continuació, dibuixaran sobre dos cartolines grans, una tortuga i un cuc. Els penjaran a classe com si foren murals i, al seu interior, hauran d'apegar aquelles paraules que no  hagen entés. D'aquesta manera, sempre que les veguen recordaran el seu significat.