JOAN SALVAT-PAPASSEIT I LA TÈCNICA DEL PARLAL·LELISME

La sessió de hui l'hem dedicada a conèixer a Joan Salvat-Papasseit i quin va ser el seu estil més comú d'escriure poesia.

En primer lloc, farem una breu descripció de l'autor: Joan Salvat-Papasseit va nàixer a Barcelona l'any 1894. Va ser un escriptor humil, amb esperit rebel i autodidacta. Durant la seua curta vida (30 anys) es va sentir comprometut amb la seua societat i fins i tot va ser redactor d'articles de crítica social en català i simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època.

El seu estil és enèrgic i impulsiu i va ser a partir dels anys seixanta quan la seua figura va ser popularitzada, gràcies a diversos artistes que es van atrevir a posar-li música a alguns dels seus poemes, com Lluís Llach, Ovidi Montllor, Núria Espert, J.M. Serrat o Teresa Rebull.

A dia de hui és considerat com un dels escriptors catalans més importants del segle XX.

Aquest autor va utilitzar per a construir els seus poemes amb regularitat una estructura paral·lela. Aquesta tècnica és la que s'encarrega de donar-li musicalitat a l'obra, sense ser necessari que els versos rimen tots entre sí. Aquesta característica la comprovarem amb un dels seus poemes anomenat Si jo fos pescador, recopilat del seu recull de poemes titulat El poema de la rosa als llavis (1923).

Si jo fos pescador pescaria l’aurora,

Si jo fos caçador atraparia el sol;

Si fos lladre d’amor m’obririen les portes,

Si fos bandit millor

              Que vindria tot sol:

- els carcellers del món no em sabrien mai l’ombra,

Si fos lladre i bandit no em sabrien el vol.

Si tingués un vaixell m’enduria les noies,

Si volien tornar deixarien llurs cors:

I en faria fanals

             Per a prendre’n de nous.

Per a finalitzar la classe, hem fet un exercici en grup que consistia en la creació d'un poema utilitzant la tècnica del paral·lelisme, prenent com a exemple el poema anterior de Salvat. Així és com ha quedat el nostre:

Si jo fos pintor et pintaria la lluna,

Si jo fos fuster, et construiria el món;

Si fos cambrer et serviria la meua ànima,

Si fos cuiner et cuinaria

             L’univers sencer.

- Les meues obres serien la il·lusió de tothom,

Les millors valorades als ulls de Van Gogh

Si aconseguira un museu li posaria el nostre nom
I gravaria en tots els panys la clau del nostre amor:
Formada amb un poc d'esperança
I un toc de passió.